El vídeo mapping és una de les tècniques audiovisuals d’última generació que més impacte creen en l’audiència. Tot i ser molt recent, és el resultat de l’evolució de diferents tècniques que amb els anys s’han nodrit de l’ús de la tecnologia per a millorar.
Antecedents del vídeo mapping
Si parlem de la història del vídeo mapping, l’antecedent primitiu més pròxim el trobem en les representacions d’ombres xineses utilitzades com a recurs dramàtic en les obres de teatre de la dinastia Han (206-220 a.C.). No tenien per objecte deformar les superfícies reals, però tenen en comú amb el mapping l’ús de la llum com a element bàsic.
La “Llanterna Màgica” creada per C. Huygens i A. Kircher, va ser el precursor del cinematògraf. Parlem d’una càmera fosca amb un joc de lents i suport corredís en el qual es posaven transparències pintades sobre plaques de vidre. Aquestes imatges s’il·luminaven en el seu interior amb un llum d’oli, era invertit el procés i es projectaven cap a l’exterior.
Després va néixer la fantasmagoria, tècnica que utilitzava un projector més sofisticat format per una mescla de llanternes màgiques amb rodes i projectors frontals, retro-projectors i projeccions sobre elements sòlids.
Però per a parlar pròpiament de vídeo mapping hem de retrocedir a 1969, al parc de Disneyland a Orlando on es considera que per primera vegada es va utilitzar el primer Vídeo Mapping. Dotze anys més tard, la mateixa empresa patentava aquesta tecnologia que va ser descrita com una projecció d’imatge en un objecte 3D.
Al 1980, Michael Naimark fa un nou pas i inclou una cambra rotativa a una instal·lació artística innovadora. En aquest cas, la imatge es projectava sobre un fons 3D blanc, res a veure amb el que podem trobar avui dia sobre façanes, edificis i diferents superfícies.
Va ser en la dècada dels 90 quan es van realitzar els primers intents de crear efectes sobre un edifici amb finalitats comercials.
No era gens fàcil ja que es necessitaven projectar diapositives immerses. Poc a poc, amb la democratització de la tecnologia, dissenyadors i artistes van poder incloure en els seus treballs noves solucions de llum i moviment que fins al moment resultaven gairebé impossibles de recrear.
El vídeo mapping i la projecció de construcció
Actualment el vídeo mapping té diferents usos. El més comú és l’entreteniment, amb espectacles a l’aire lliure on els edificis, normalment espais emblemàtics, són “modelats” a través d’imatges que es projecten sobre ells. L’efecte és realment colpidor. En determinats contextos, també s’utilitza amb fins informatius. Així es fa, per exemple, en la NBA, on utilitzen el vídeo mapping com a recurs durant la presentació dels jugadors dels equips.
No obstant, continuen sent les grans marques les que millor ho han sabut explotar com a nou format de comunicació. El punt de fantasia que aporta sobre la projecció de textures, colors i contingut, fa que el fi publicitari quedi difuminat i l’espectador es mostri molt més receptiu que en contextos publicitaris tradicionals.
No és estrany, per tant, veure’ls durant grans esdeveniments, presentacions de novetats o passarel·les.
Ara que ja coneixes la història del vídeo mapping, t’agradaria aplicar aquest recurs audiovisual en els teus projectes? T’ajudem en Eikonos. Parlem!
