El passat dissabte 13 de maig va tenir lloc en Kiev (Ucraïna) un dels certàmens televisius més esperats: el Festival Eurovisió 2017. La posada en escena basada en un gran espectacle audiovisual és un dels atractius principals que fan d’aquest festival una notícia de gran repercussió mediàtica. Per a nosaltres també és un dels esdeveniment més rellevants ja que suposa un referent dins de l’organització d’esdeveniments audiovisuals: la nostra especialitat.
Florian Wieder, l’autor de l’escenari
No és la primera vegada que l’artista alemany i el seu equip de tècnics es bolquen en un projecte com aquest, ja que van tenir la sort de formar part de la creació i disseny de les passades edicions a Düsseldorf (2011), Bakú (2012) i Viena (2015).
I és que la seva aposta per la innovació, escenografies impossibles i la capacitat de coreografiar el contingut amb els moviments dels artistes són els seus tres components bàsics per a que l’espectacularitat del show superi les expectatives de l’audiència.
Per altra banda, la seva experiència en aquest tipus d’espectacles l’especialitzen en espais de gran amplitud que impacten visualment a primera vista, amb un centre d’atenció clar, totalment equipat amb llums, focus, projectors, pantalles de LED gegants… i varis recorreguts que connecten cap a ell. L’arc faraònic de l’esdeveniment de Kiev ens anunciava en certa manera qui estava darrere d’aquesta espectacular estructura.
La tecnologia LED com a protagonista
Els panels LED van ser el ingredient bàsic del funcionament de tot el desplegament audiovisual, amb uns 1.000 metres quadrats de superfície sota aquesta tecnologia. Gràcies a la mobilitat i a les infinites dimensions que ofereix, cada artista podia tenir un escenari totalment personalitzat en pocs minuts i disposats a donar-li al cantant el protagonisme que es mereixia.
Mitjançant aquesta creativitat tecnològica a la mercè dels organitzadors i de les diferents temàtiques de cada cançó, van poder transmetre el lema principal de l’esdeveniment: celebrar la diversitat. Conseguint així, més de 20 ambientacions diferents i úniques en un mateix espai.
Fer d’una actuació, un videoclip perfecte
Cada part de l’espai tenia un recurs audiovisual llest per activar-se i donar color, més enllà del atrezzo, les coreografies i la pirotècnia.
Les imatges mostraven diferents elements que emfatitzaven el dramatisme de les escenes. També, les cortines d’il·luminació i el recurs del mapping ajudaven a recrear atmosferes més càlides o fredes, així com fenòmens meteorològics.
Per altra banda, a més de la pròpia pantalla gegant de l’escenari, s’afegien altres en format de panels en cada actuació. Un clar exemple va ser el mirall mòbil amb formes geomètriques de la cantant del Regne Uni, Lucie Jones, en la que a més de reflectir-se a ella mateixa com un caleidoscopi, es mostra una pluja d’estrelles subtil creant una composició artística similar a una obra d’art de la mitologia grega.
Per últim, les pantalles LED en el terra de l’escenari emfatitzaven els passos i moviments dels ballarins i aconseguien que totes les perspectives fossin susceptibles de ser utilitzades amb la finalitat d’aconseguir una performance perfecta, al nivell d’un videoclip ben editat.
La importància de la realització
La utilització de càmeres sincronitzades a la perfecció amb travellings que semblaven impossibles demostra la professionalitat de l’equip de tècnics experts en la seva disciplina. Saben com impactar a l’audiència.
Per altra banda, tota aquesta execució ve planificada amb mesos d’antelació i llargs assajos en els que es posa a proba tot el material i recursos audiovisuals per a que quedi llest a l’hora de la veritat.
Amb tot això, s’aconsegueix una coreografia pensada per impactar al màxim en les nostres pantalles de televisió. Per a nosaltres va ser tota una experiència audiovisual inspiradora i referent en la que es va demostrar que res és impossible quan la tecnologia està de la nostra part.
Des d’EIKONOS felicitem a tot l’equip de tècnics professionals que va fer possible aquesta última edició del Festival d’Eurovisió.
© Imatge de Wikimedia
