La Venda de Miki no va obtenir el número 1 d’Eurovisió 2019 però, un any més, vam tornar a gaudir d’un magnífic espectacle audiovisual, aquest any, amb seu a Tel Aviv (Israel).
Diferent a les edicions anteriors, per aquest Festival d’Eurovisió 2019 aquesta cita musical va apostar per presentar una escenografia amb el menor pressupost de les quals es poden recordar. El director de producció tècnica d’Eurovisió, Ola Melzig, conjuntament amb els directors de la RTP va optar per treballar àrduament amb empreses locals.
És així com l’escenari va estar mancat de pantalles de vídeo i fons amb LEDs, però va tornar a jugar un paper clau la il·luminació, en la qual van ser utilitzades catorze taules que manejaven més de 152.000 paràmetres de control i 300 universos DMX actius. D’igual manera van ser disposats 24 Follow spots, sent el nombre total de lluminàries de 2.632, les quals van necessitar 24 dies de programació per part dels seus operadors i van ser utilitzats 88 quilòmetres de cablejat.
Seguint amb la tradició, aquest festival va comptar amb l’actuació dels efectes pirotècnics, sent utilitzats a més de les flamarades en moviment, bengales, màquines de neu, vent, bombolles de fum… i més de 50 quilos de confeti.
Les comunicacions en el festival
Com és d’esperar, en un espectacle que presenta aquestes dimensions, la intercomunicació és un punt clau. En aquesta ocasió l’organització del festival va tenir la confiança en les solucions de Ridel, qui va desplegar la matriu digital Artist i 175 panels d’Intercom que van estar connectats a una xarxa de 20 quilometres de fibra en una topologia d’anell redundant.
Cada bastidor va estar equipat amb una font d’alimentació redundant, així com una targeta de CPU igualment redundant, estant la majoria dels panells d’intercomunicació enrutats a través de MediorNet. Així per a l’establiment de la comunicació entre els diferents departaments, es va instal·lar un sistema de ràdio analògic basat en Tetra amb mig miler de ràdios.
Aquest sistema va ser principalment utilitzat per a la producció amb configuració de canals semidúplex els quals estaven interconnectats amb el sistema d’intercomunicació i símplex. El sistema de ràdio Tetra igualment va ser utilitzat per a la comunicació amb les unitats mòbils, managers al backstage, sent en total instal·lada una estació base i dues remotes al llarg del recinte, la qual cosa va garantir la cobertura en tot l’espai.
El sistema de distribució de senyal MedioNet era un nucli d’enrutament principals (6 frames MetrN Frame) i diverses posicions “satèl·lit” dins del recinte, estant connectada cadascuna d’elles als marc dels nucli i comptant cadascun amb un mínim de dues trames que podrien treballar separades entre si podent aprofitar tot l’ample de la fibra, així com els bastidors, que van estar equipats amb fonts d’alimentació redundants.
Els periodistes que van cobrir el festival, prop de 2.000, van disposar de 750 llocs de treball, videowalls per a l’emissió de vídeos i sales reservades per a les entrevistes. També es va comptar amb la intervenció de dues unitats mòbils amb configuració exacta, una de les quals va donar la senyal d’emissió, mentre que l’altra, va estar en tot moment llesta per a sortir a l’aire en cas de fallada. Les mateixes estaven connectades a través d’un anell de fibra òptica garantint la redundància del 100%, mentre que des d’una altra unitat mòbil es va realitzar la mescla de l’àudio.
Per dur a terme el festival es va disposar d’una vintena de càmeres, incloent entre elles una Spider Cam que es trobava en el sostre, dues càmeres robotitzades sobre travelling als voltants de l’escenari, una grua amb braç de 22 metres, dues grues telescòpiques, dos Steadycams, varis drons en exteriors i un equip tècnic conformat per 60 professionals, van permetre al Festival d’Eurovisió 2019 ser de nou un dels espectacles audiovisuals més esperats de l’any. Parlem!
