El producte final d’un projecte audiovisual és la prova que reflexa la qualitat i el treball ben fet de cada un dels passos i els professionals que han sigut necessaris per arribar a aquest punt.
Un d’aquests passos, que passa després de la gravació de varis dies – setmanes o mesos-, determina la qualitat del muntatge i resultat el que l’espectador acaba percebent en gran part, és la post-producció audiovisual.
Un fluxe de treball
La post-producció audiovisual deriva d’un work-flow, és a dir, un flux de treball previ a partir de vàries activitats cada una de les quals va aportant un valor determinant fins a obtenir el producte final: un videoclip, una pel·lícula, un curtmetratge, un vídeo experimental, una presentació de producte…
Des de la creació del pla de producció, a la gravació i posteriorment a l’edició final, hem d’estar atents a cada un dels passos que hem de complir per a que la següent etapa s’executi de forma correcta i no tinguin que resoldre’s temes complexes en l’etapa anterior.
Què tractem en aquesta etapa?
Com hem comentat, és una fase decisiva ja que aporta el toc necessari per a que el resultat final de la producció sigui òptim. Quantes vegades hem acabat qualificant una pel·lícula negativament pel seu muntatge o els seus efectes?
En el desenvolupament de la post-producció hi ha un treball darrere que ha d’efectuar-se amb detall i precisió per aconseguir un efecte concret.
Integració d’imatge real i sintètica
Una imatge sintètica és aquella que està configurada mitjançant zeros i uns i algoritmes informàtics (és a dir, no han sigut manufacturades si no creades per ordinador) i que sobretot en l’actualitat, presenten una conicitat i realitat tan versemblant que poden resultar reals a ulls de l’espectador. Els personatges creats en 3D serien un exemple.
En aquest sentit, per a que la qualitat del muntatge sigui l’esperada, una bona integració de la imatge real amb la imatge sintètica ha de resultar pràcticament imperceptible – a menys que els objectius sigui el contrari – per a que dos personatges d’”orígens” diferents (real i sintètic) puguin interactuar en la pantalla de forma creïble.
De la mateixa manera que les imatges sintètiques, els fons sintètics suposen una bona solució per crear l’escenografia i l’espai d’una producció audiovisual. Amb la creació d’aquests fons digitals podem dissenyar nous móns, re-dissenyar-los o fer real la ficció d’un guió. Inclús, ens ajuden a estalviar costs en produccions audiovisuals quan és molt més rentable crear des de l’ordinador un espai existent, abans que implicar a tot l’equip per anar a un lloc concret.
Retocs de color
Una altra manera d’unificar tots els elements que conformen la producció o d’aportar-li un toc d’estil són els retocs de color.
Podem jugar amb la il·luminació, les hombres, el contrast, l’exposició…, per crear un ambient intencionat o donar-li una temperatura concreta. Si volem fer èmfasi en la fredor d’una imatge, podem afegir-li colors més fred o incrementar el contrast per remarcar les faccions d’un personatge.
Més enllà del color, la textura també és un efecte important ja que, si ho utilitzem de forma extrema pot resultar un estímul visual que desperti els nostres sentits. La texturització, a més, ens permet modificar o corregir capes per donar-li més èmfasis a una determinada imatge: una pell arrugada, una paret esquerdada o un cel apocalíptic.
En aquesta fase, també es troben un altre tipus d’edicions com la musicalització i la inclusió de títols i crèdits.
La importància del tècnic especialista
Sense dubte, la fase de post-producció implica un alt coneixement i tècniques audiovisuals que justifiquen la necessitat d’un bon tècnic professional.
Volem que el resultat final sigui el millor possible i, per això, hem de comptar amb un expert àgil en aquest tipus d’edicions, a més de tenir en ment creativa que ens aporti major valor afegit a la producció final i sàpiga com expressar una frase del guió en una imatge de dos segons.
